Alfonso Guerra (PSOE)

"Todo el mundo sabía que (l'Estatut i el Pla Ibarretxe) eran infumables. El de Ibarretxe lo cepillamos antes de entrar en la Comisión y el otro lo cepillamos como un carpintero durante la Comisión".

En qualsevol país civilitzat del món a la mòmia aquesta ja l'haurien jubilat o ingressat directament en un frenopàtic. Però Ecspanya sempre premia desgraciats com aquest: xulo, maleducat i corrupte. A la Comisión ha pogut desplegar tot el seu savoir-faire. Aquestes declaracions en són una mostra.

Rafael Simancas (PSOE)

(L'Estatut aprovat pel Parlament) "Vulnera los principios constitucionales de solidaridad, cohesión e igualdad entre los españoles y abre la senda del separatismo. Maragall debería recordar que fue elegido con los votos del PSOE y que los votantes del Partido Socialista no son nacionalistas, sino españoles".

Aquest fracassat va liderar amb el bellotari Ibarra les crítiques a l'Estatut mentre es debatia aquí. Si jo fos madrileny, però, li demanaria que abans que a vomitar bilis contra Catalunya es dediqués a netejar de xoriços com el Tamayo i la Sáez el seu partit. Com a mínim, sí li hem d'agrair en aquestes declaracions l'encert de recordar-nos qui vota a la Secta i què defensen.

Enrique Múgica (PSOE)

"Los nacionalismos han llegado al límite. Hay que ser claro: frente a los que dicen que la Constitución es un punto de partida yo afirmo que es un punto de llegada. El desarrollo estatutario se ha producido con solvencia y vigor y a cambio los nacionalistas han respondido con deslealtad. Hay que decirles hasta aquí hemos llegado, de aquí no pasamos".

Enrique Múgica és un gran aficionat als toros. Per això, en aquesta entrevista a l'ABC es va afilar les banyes i va envestir contra el nacionalisme. De fet, gairebé només es dedica a això des que la neofalange i la Secta van acordar fossilitzar-lo com a Defensor del Pueblo. Per respecte al càrrec, d'ell només direm que està desquiciat.

José Rodríguez de la Borbolla (PSOE)

"La nación española no es un invento del franquismo y Cataluña forma parte de España. Yo no tengo por qué discutir si para unos Cataluña es una nación y para otros no. La discusión tiene que centrarse en que, se defina como se defina Cataluña, su marco de existencia es la España de 2005 para adelante, no la del siglo XVII o el XVIII".

Aquest señorito andalú va ser president de la Junta abans que el Chaves. I també abans que a la Secta va militar al PSP, el partit del Tierno Galván i el Bono. Quines tres neurones al servei de l'Ecspanya plural no?. Aquest, però, ja s'ha desmelenat i ha arribat a dir que si l'Estatut s'aprova sense el PP no serveix. Per això el PSOE andalús l'ha fet assessor de la reforma del de la seva comunitat.

Nicolás Redondo Terreros (PSOE)

"Tenemos que volver a reivindicar una idea sin complejos de España. Si no lo hacemos, el PP nos va a ganar durante mucho tiempo. La España asimétrica que proponen algunos encubre la España de los privilegios".

No sé si és el patxaran o el clima, però aquest home no hi toca. Critica les diferències quan ell vé d'un país que demostra amb el concert que l'asimetria és possible!. Ja s'ha de ser curt, ja. Però a Nicolasín el perd el seu amor a Espanya i per això va decidir suicidar-se anant de bracet amb l'Oreja. Ara omple el temps des d'alguna fundació para-ecspanyola esputant ressentiment i odi.

Josep Borrell (PSOE)

"Para jugar un papel relevante en Europa y la globalización hemos de tener una idea clara de nosotros mismos. Hemos de tener un proyecto de país. España no puede ser el resultado incierto y deforme de los trapicheos que permiten mantenerse en el Gobierno según las coyunturas parlamentarias".

Borrell és un ecspanyol nascut a Catalunya que s'ha de fer perdonar l'origen. A ell ja li va bé perquè s'hi presta de manera entusiasta amb begenades que firmaria el mateix PP. Això ho va dir quan era candidat de la Secta. Se'ls volia guanyar però no li van fer puto cas. L'aparatchik va escampar la seva merda, li van fotre patada al cul i l'han jubilat a Europa. Allà té bons amics com l'Oreja o el Vidal-Quadras.

Joaquín Leguina (PSOE)

(L'Estatut) "Es un documento nacional-catalanista no democrático porque haría desaparecer el Estado y pretende crear catalanes de primera, los que hablan la lengua propia, y catalanes de segunda. Es un acta de rendición del Estado ante Catalunya. Se empieza jugando con términos como la España plural y se acaba con el Estatut encima de la mesa".

Leguina, a banda de jacobí, és un ressentit. I porta molt malament que ZP el vexés deixant-lo sense candidatura a l'alcaldia de Madrid per posar a la Trini. Per això Leguina es rebota sempre que pot i li dedica perdigonades com aquesta que es va publicar diumenge a El Siglo. Amb tants disgustos no és estrany que li petés el cor a principis d'any. Pel que es veu, encara no s'ha recuperat.

Rosa Díez (PSOE)

“Si PP y PSOE pueden formar un Gobierno democrático, constitucionalista y autonomista y no lo hacen, el partido que lo impida se merece que no le voten sus afiliados y que el resto de España y el País Vasco le miren como un traidor”.

Rosita la fantàstica milita a la Secta tot i que podria passar per pepera. En aquestes declaracions parlava d'Euskadi però segur que el cos li demana més. I és que la pobra dona s'ha desquiciat. I no és estrany. Els seus no la poden ni veure i, a sobre, a les manifestacions de la ultradreta li foten cleca a ella i al Pepe Bono. Va d'íntegra, però fa anys s'oposava fermament a que s'investiguessin els GAL. Perquè serà?

Pasqual Maragall (PSOE)

"Per al nacionalisme, la guerra no és l'excepció: la guerra és la regla i la pau és l'excepció. L'enfrontament és normal per als nacionalistes".

El vino que bebe Asunciooon......Bé. No em negareu que l'exalcalde té una capacitat sorprenent per superar-se a sí mateix. Però té bula i és sociata. I això vol dir que els pensadors orgànics de la Secta ens venen com a grans idees tonteries d'aquest nivell intel·lectual. Quan la vessa molt diuen que són maragallades. Hip, hip.

Enrique Tierno Galván (PSOE)

"El prestigio y la historia del valenciano es motivo suficiente como para considerarlo un idioma".

A qui va ser alcalde de Madrid entre 1979 i 1986 se li suposava tanta saviesa que molts l'anomenaven el viejo profesor. Però jo crec que la movida i els canutos li van estovar tant el cervell que va acabar militant sense complexos en el secessionisme lingüístic. Una dada. Tierno va arribar al PSOE-GAL des del Partido Socialista Popular (PSP). Sabeu qui tenia de company allà....Pepe Bono. Déu els cria....

Julio Feo (PSOE)

"Aquí (a Madrid) el presidente de la Generalitat no pinta nada".

Julito va ser secretari general de la Presidència del govern espanyol i mà dreta de Felipe González entre 1982 i 1987. Ell sí que pintava molt, tant, que Hisenda li va perdonar un deute fiscal de només 95 milions de pessetes. Per cert, recordeu el cristo que va muntar el PSOE-GAL quan van descobrir que el PP havia contractat els serveis d'un lobby nordamericà?. Doncs aquest inepte havia fet el mateix uns anys abans. Feo, Feo.

José Prat (PSOE)

"Los catalanes sólo son importantes cuando escriben en castellano".

Aquest senyor?? era senador de la secta allà pel juràssic. Com es pot comprovar, en aquella època els sociates ja tenien molt clar com s'havia de defensar el català i l'Espanya plural. José Prat va morir el 1994 deixant en el seu curriculum ximpleries com aquesta. Déu l'hagi perdonat.

Txiqui Benegas (PSOE)

"La ideología nacionalista está de moda en Euskadi y Cataluña, pero yo creo que el nacionalismo es una de las ideologías más peligrosas que existen. Para mí, ser nacionalista y ser culto e inteligente, es incompatible".

Benegas deia això el 1984 i no consta que li hagin crescut més neurones. Una anècdota posterior ho il·lustra. Uns periodistes li van punxar el mòbil. Ell no s'ho podia creure i va replicar que era impossible perquè anava conduïnt "i a més de 200 quilòmetres per hora". A sobre d'idiota, imprudent. Però ull! és membre de la Comissió Constitucional del Congrés on s'ha de debatre el nou Estatut.

Jesús Caldera (PSOE)

"Los votos de Convergència i Unió no valen una mierda".

Exquisida l'educació de l'actual ministre espanyol de Treball. Quan va dir això, però, només era portaveu al Congrés de la secta. Bocamoll irreductible, per merda la que s'ha empassat amb els papers de Salamanca. A l'oposició deia que només sortirien del Archivo Nacional de la Guerra Civil per sobre del seu cadàver.

Felipe González (PSOE)

"El terrorismo en el País Vasco es una cuestión de orden público, pero el verdadero peligro es el hecho diferencial catalán".

El 1984, l'aleshores president del govern espanyol deia coses com aquesta. Casualitats de la vida, va ser precisament el hecho diferencial catalán qui li va salvar el cul quan estava de porqueria fins a les celles. El president Pujol va tenir tot el sentit d'Estat que calia just quan aquest mitja merda se l'havia fumat amb els GAL, la corrupció i l'atur.

Francisco Vázquez (PSOE)

"Yo cada vez me siento más galleguista, sin que ello introduzca un punto de contradicción con mi sentido español y españolista. Y cada vez me siento menos nacionalista, más adversario incluso, más contrario a las ideas que constituyen un azote contra la convivencia, la tolerancia y el progreso".

El simpàtic Paco. L'alcalde de La Corunya i president de la Federación Española de Municipios y Provincias va dir això en una entrevista a La Voz de Galicia el 2 de juny del 2002. Tot i que sembli difícil, d'aleshores ençà Paquiño ha degenerat una mica més. El nou Estatut de Catalunya li provoca urticària.

José Bono (PSOE)

"A Jordi Pujol le hace falta descansar porque últimamente no da pie con bola en sus manifestaciones y no le rige la cabeza del todo".

Pepe Bono, tot glamour. Vivia del subsidi quan era president de Castella-La Manxa. A estones també es dedicava a insultar al president Pujol, com aquest exemple de la campanya de les eleccions al Parlament del 2003. El compañero ZP el va recompensar fent-lo ministre de la Guerra.

Juan Carlos Rodríguez Ibarra (PSOE)

"El socio (Carod-Rovira) no ha salido rana, sino tonto. Con el 16% de los votos en Cataluña se ha creído el rey del mambo".

El president d'Extremadura és un dels grans exponents de l'Espanya plural. Comparteix amb Pepe Bono l'amor al socialisme i al subsidi. Ìbarra, a més, també mossega la mà que li dóna de menjar. I és que en sa vida hagués arribat ni a president d'escala sinó fos gràcies a catalans i bascos que vam muntar l'Estat autonòmic